12 d’agost 2017

Concessions de sepultures


Des de l’Associació Sabadell Memorial volem agrair al nou Ajuntament, les modificacions en l’Ordenança Fiscal del Cementiri reduint el terminis i en conseqüència el preu, per la renovació de nínxols i tombes entre un 30 i un 40%, tal com va declarar el regidor Vidal el passat 1 d’agost. Ens satisfà especialment que una part important de les nostres propostes hagin estat  finalment  recollides. Aquesta millora de terminis beneficia a tothom però especialment persones grans sense descendents que se’ls obligava a renovar per 50 anys.

L’Associació Sabadell Memorial (ASM) fou creada l’any 2005 per vetllar en la defensa, conservació i millora del patrimoni històric, urbanístic i cultural de la ciutat i per dignificar les condicions del nostre Cementiri Municipal, i va sorgir precisament de la campanya que aleshores vam endegar per la qual vam aconseguir, després  de moltes entrevistes i reclamacions a l’Ajuntament Bustos, reduir gairebé un 50% les desorbitades taxes proposades. En els darrers dos anys i també amb unes quantes reunions a la casa gran i al Consell de Districte del Centre, plantejàrem les nostres reivindicacions per obtenir una reducció substancial en els terminis de les renovacions, il·lògics i exagerats, així com la supressió o reducció de l’IVA del 21% (i que sembla que aviat vindrà per una llei de l’estat), fent-los-hi veure que eren, per metre quadrat, unes 10 vegades més cares les taxes per reposar en el cementiri que els impostos per viure en un habitatge de la ciutat. Ras i curt, a Sabadell resulta més car morir-se que viure-hi.

Volem deixar constància del nostre insistent treball en aquesta qüestió tan sensible, per el coneixement de tots els sabadellencs i també com a record i homenatge a dues persones, en Manel Pagès i en Lluís Marquès que tristament ens han deixat fa molt poc, que foren de les que més varen treballar i lluitar per aconseguir aquestes millores i que ara des de l’ASM també volem reivindicar.

Miquel Crusafont      president de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (IEC) i soci de l’ASM
Ramon Montraveta  regidor de l'Ajuntament de Sabadell (1979 – 1987) i soci de l’ASM
Joaquim Clusa          regidor de l'Ajuntament de Sabadell (1979-1980) i soci de l’ASM
Xavier Marcet           secretari de l'Associació Sabadell Memorial (ASM)


9 d’agost de 2017 

22 de juliol 2017

In memòriam

El dilluns 17 de gener, a l’edat de 77 anys ens va deixar en Lluis Marquès i Villacampa, un dels socis fundadors de l’Associació Sabadell Memorial. Des del record pel company desaparegut, aquesta Associació vol deixar constància del seu treball dins la Junta Directiva, que va realitzar amb la mateixa tenacitat i fermesa que ha suportat la seva malaltia.

El Lluís va lluitar sempre per millorar Sabadell i Catalunya des de molt diferents àmbits. Ho va fer com a regidor per Convergència i Unió a l’ajuntament del 1983 al 1987, posant al servei de la ciutat tota la seva estima pel nostre país. Fou membre de la Junta de l’Acadèmica Catòlica on col·laborà per tirar endavant aquesta centenària entitat sabadellenca que aixopluga dins la seva seu del carrer Sant Joan a moltes i variades entitats socials i culturals de la ciutat .

Els seus coneixements del món tèxtil, adquirits treballant com a químic tintorer, el van motivar per col·laborar, juntament amb altres companys de professió, a la creació i desenvolupament de l’Associació de Tècnics Tèxtils, entitat que va aconseguir reunir una important col·lecció de mostraris del tèxtil llaner, exposada fa uns mesos al Museu d’Història de Sabadell.

Des de la Junta Directiva de l’Associació Sabadell Memorial, fou un dels membres que més va lluitar, colze a colze amb nostre recentment desaparegut President en Manel Pagès, per fer entrar en raó als diferents Governs municipals, fins aconseguir abaixar les taxes de renovació de les concessió dels nínxols i tombes del Cementiri Municipal i més endavant per modificar-ne els terminis, en benefici de les persones de mes edat. Va treballar també per promoure i defensar la creació del Museu Tèxtil de la Llana al Vapor Pissit i més recentment en la reivindicació per recuperar el desaparegut templet modernista de la plaça del Dr.Robert, que tants sabadellencs enyorem.

L’acte fúnebre celebrat a l’arxiprestal de Sant Fèlix va aplegar als seus familiars, amics i coneguts, que ompliren de gom a gom l’església, palesant la consideració ciutadana que el Lluís ha merescut a Sabadell.

Els amics i companys que hem tingut la sort de treballat a prop seu gaudint del seu sentit de l’humor i de la seva bonhomia, des d’aquí volem valorar la seva labor i el seu esperit lluitador que ha mantingut fins els darrers moments, i per això el recordarem sempre. Descansi en pau.

Junta Directiva de l’Associació Sabadell Memorial                                       
Juliol del 2017

19 de juny 2017

Que en farem del Passeig dels samalers?

A Sabadell tenim dos aeròdroms, amb les seves corresponents pistes d’aterratge, un situat al costat de Sant Pau de Riusec i l’altre al bell mig de la ciutat. Aquest darrer s’ha originat amb les darreres actuacions municipals i es tracta del que avui porta el nom de Passeig de la Plaça Major. Aquesta denominació no té massa sentit atès que es tracta d’un passeig que no acondueix a cap Plaça Major tal com el seu nom faria suposar. Això no obstant, el cert és que el passeig ha estat sempre conegut popularment com simplement ‘el passeig’, o com ‘el passeig dels samalers’ pels xiprers que el flanquejaven… Això ens porta a recordar amb enyorança aquell passeig de la nostra infantesa, amb el Bar Musical i les tauletes per prendre un vermutet o un refresc en les caloroses tardes d’estiu, amb el sortidor que brollava alegre al capdamunt del passeig i amb els típics fanals de ferro colat que l’il·luminaven els vespres. Ara ens hi han deixat una pista de ciment, amb uns espais que no es poden omplir amb res per culpa de les sortides d’emergència de l’estació soterrada. Potser ens cal reflexionar, entre tots, com fem un nou Passeig dels samalers, amb vida i amb encant, si això encara és possible. L’arquitecte i urbanista en Manel Larrosa, ha escrit un article titulat “Les sabates del Passeig” on, com aquell pintor que comença un nou quadre, dóna unes quantes pinzellades en forma de consells del que, a parer seu, hauria de fer-se en aquest nostre estimat Passeig, per intentar esmenar els esguerros que han perpetrat el manaires de l’ajuntament de tots els colors polítics.

Les sabates del Passeig

El problema del Passeig de la plaça major és, en essència, el problema de Sabadell mateix, però elevat al quadrat. Francesc Trabal ja va escriure que l’única gràcia de Sabadell era no tenir-ne cap. Però ara, 80 anys després, estem molt pitjor… potser ara l’única gràcia ja és ser una desgràcia. Sabadell és una ciutat sense l’autenticitat d’una veritable escenografia urbana.

Un entorn autèntic i amb sentit precisa la presència d’història, aquella que aquí hem dissolt del tot. Tots ens queixem de la manca d’edificis d’un cert valor, de com el Centre ha estat arrasat en onades successives. Sabem que mai hem fet ostentació de capital urbà ni de la representació del patrimoni material i artístic i aquest fet, que conté aspectes positius, a la fi es revela d’una enorme pobresa. Doncs aquesta condició, al centre urbà es multiplica i esdevé un desconcert per la manca de referents de ciutat i d’una representació que pugui ser digne, que ens la puguem mostrar a nosaltres i als forans. I tot això no s’improvisa. Aquesta és la dificultat.

Es pot viure (té sentit?) fer-ho en una ciutat, en un lloc, sense història? Sí, que ho és com es fa realitat a molts barris recents, però és menys sòlid en un centre representatiu.

Una primera diagnosi i remei dels nostres mals podria ser que hem de començar pels peus. Com deien les nostres àvies, per anar mudat primer cal anar ben calçat. No són el mateix els carrers amb lloses i bordons de granet que de ciment. Per sort, és així als carrers de vianants (Gràcia…) i alguns d’altres (Montserrat…). I quan aquest valor s’acompanya amb el cel sense fils elèctrics la humilitat de les façanes sobreviu i assoleix caràcter.

Però per a un espai enorme com el Passeig, la noblesa d’un material, per bo que sigui, però emprat en grans quantitats, no és cap solució. Cal algun element més de valor i autenticitat.

Per exemple a Vic, la Plaça Major té una vorera perimetral però un enorme centre de sauló. És la humiliat del material el que aporta relleu al perímetre edificat. A Sabadell ens cal una cosa similar. Si la cultura arquitectònica de les façanes del perímetre no és suficient, ens cal l’ajut d’un aliat que és la natura: sauló, maó, peces petites, els junts vers, la humitat visible… materials el màxim de naturalitzats. Sense aquests elements, la rigidesa que ens mostra la gran llosa actual, sense cap escletxa ni junt de respir, és totalment ofegant.

La proposta de l’ús de maó al centre ja fa temps la va fer Agustí Puig. El maó fa referència a un element històric present a moltes ciutats europees i el mateix campanar de Sant Fèlix està coronat de maó, per la qual cosa en tenim un referent proper. Només la natura ens pot omplir el buit d’arquitectura, també el verd, però tampoc no sol. Més natura i menys disseny!

Aquest campanar del XVIII és el millor llegat d’aquell segle, com el Pont de la Salut ho és del XIX i potser només la Torre de l’Aigua és emblema del XX. Aquell maó és, doncs, un referent històric a ampliar.

A Terrassa han resolt els paviments del centre amb maons vermells, però són massa industrials. A nosaltres ens calen molt més naturalitzats si hem de compensar la manca d’arquitectura. Millor el maó de les ciutats històriques.

Si el paviment ha de ser un primer element, el contingut dels espais ha de resoldre’s amb la màxima simplicitat. El buit és un valor. El buit ha de ser radical (com a Vic), sense vehicles, sense mobiliari sobrer… L’espai buit és màgic si solament veus façanes endreçades i gent i… silenci. No assolirem mai el pes específic històric de Vic, però l’endreça hauria de ser semblant.

I el valor quiet dels immobles és també un bé a preservar. Ara volen reformar l’edifici entre el Racó del Campanar i el Passeig, una notable casa estil Art Decó, i amenacen revestir-la de pedra! Prou! Ens cal que exactament no passi res, que quedi idèntica. Allà a prop, l’excessiu soroll visual del nou immoble de l’Euterpe explica prou bé com les filigranes han de deixar pas a la immobilitat i la nul·la estridència.

La Casa Duran, sense vida, ens mostra la nostra negativa relació amb el patrimoni mentre que, a quatre passos, el Despatx Lluch, més modern però, ens indica el camí correcte. La tanca del pati al carrer de Sant Joan està presidida per un armari de comptadors elèctrics! i la casa compta amb vídeo porter i ascensor de vidre! Definitivament no en sabem, la marca de Sabadell és la traïció a l’autenticitat en nom del funcionalisme. I després d’haver “modernitzat” la casa, no hi sabem viure! I caldria, almenys, habitar els baixos de la casa, per exemple amb la botiga que ja hi havia i situar un local públic de cara al carrer de Sant Joan.

I sobre un nou sòl amb ànima al Passeig de la Plaça Major hi podria haver un pavelló modern, una porxada d’ús ciutadà, un nou emblema. Però aquest element només serà possible calçat sobre una base amb un profund sentit, que és el que ara ens manca en primer lloc. No cal un ‘Projecte’ en gran de Passeig, calen passos, hem de trobar un sentit. Deixem de creure en un projecte salvador. No hi serà i no hi pot ser.


Manel Larrosa
Arquitecte i urbanista


Article publicat al digital iSabadell el divendres 16 de juny del 2017

21 de gener 2017

ADÈU AL NOSTRE PRESIDENT MANEL PAGÈS I PANADÈS UNA PERSONA COMPROMESA AMB EL PAÍS I AMB SABADELL


A la ratlla dels 80 anys ha mor en Manel Pagès i Panadès, president des de la seva fundació de les nostres dues associacions, Sabadell Memorial i Unió Catalanista de Sabadell.

En Manel des de la seva bonhomia i tenacitat va treballar sempre en diferents moments i fronts polítics i socials de la ciutat i de Catalunya.  La seva desaparició és llei de vida la qual , no per coneguda és menys difícil d’acceptar, però és de justícia que els qui el vam conèixer en aquests diferents fronts li dediquem un recordatori perquè la seva aportació a Sabadell i a Catalunya no se l’emporti la invisibilitat, que massa sovint tenim un cop traspassats.

En Manel fou una persona inquieta des de ben jove, quan va demostrar un interès particular per la música al Conservatori de Sabadell, i quan més tard va evolucionar, des d’una altra derivada del seu coneixement, endinsant-se en la branca de la tècnica, estudiant Enginyeria i fent de professor de matemàtiques, física i química a l’Escola Industrial de Sabadell. Aquest bagatge professional li va obrir les portes a la direcció d’empreses i també dins el mon de la indústria on va aconseguir una gran experiència i reconeixement.

Als anys  70 i com a membre del PSUC lluità intensament per la democràcia i els drets socials, formant part també de l’Assemblea de Catalunya, fet que el va portar a ser empresonat  per la dictadura juntament amb els 113 membres de l’Assemblea.

El Manel Pagès fou un sabadellenc  arrelat sempre a la seva ciutat i a les seves institucions, com l’Acadèmia de Belles Arts o la Cooperativa La Sabadellenca, on va fer-hi de secretari i fou membre com a vocal del Patronat dels Museus de Sabadell i de l'Arxiu Històric Municipal. Aquest afany de servir Sabadell el va dur a presentar-se en la candidatura de Convergència i Unió a l’ajuntament en les eleccions de l’any 1987 on fou escollit com regidor, càrrec que va exercir durant vuit anys.

Membre de l'Institut Català de Tecnologia, del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva vessant didàctica i divulgativa, va escriure varis llibres sobre la memòria, evolució i cultura mnemotècnica i més tard sobre el full de ruta cap a la independència.

Com hem dit al començament, el Manel fou tota la seva vida una persona preocupada per  la defensa de les llibertats, la democràcia, la justícia, els drets socials i l’alliberament de Catalunya i els reptes de Sabadell. Això el va portar a crear l’any 2005 l’Associació Sabadell Memorial un entitat que  vetlla per la defensa del patrimoni històric de la ciutat i per dignificar les condicions del nostre Cementiri Municipal, espai on es fa present la nostra Memòria Històrica. Més endavant  i mogut pel seu anhel nacional va crear l’any 2008 la Unió Catalanista de Sabadell, amb l’objectiu de fer que Catalunya pugui esdevenir un Nació lliure i sobirana. Treballant intensament  en ambdues entitats en Manel a més de ser-ne el president, en fou l’ànima i el seu impulsor  més aferrissat.

Als que hem tingut la sort de treballar al seu costat el seu llegat ens ha d’esperonar a continuar la seva tasca i lluitar sense aturador en defensa del país i de Sabadell, segur que ho seguirem fent per compromís de país i en recordança seva.

Volem fer arribar des d’aquí el nostre condol a la seva família, a la seva esposa Carme que el va acompanyar amb comprensió i paciència en tota la seva intensa activitat política i que va participar activament en el grup de pares de l’escola *Nostre Llar* de Sabadell, del grup d’escoles catalanes de Rosa Sensat els anys 70 i també a les seves filles Àngels i Eulàlia,  que sempre van ajudar al pare generosament en les feines logístiques dels llibres i les entitats.

Manel et recordarem molt. Per molta gent i també per nosaltres la teva absència ens serà dolorosa, però som conscients que el millor homenatge que et podem dedicar és seguir treballant des d’aquest compromís com ho has fet tu.

Descansa en pau.

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ SABADELL MEMORIAL 

26 de desembre 2016

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016

En compliment del que preveuen els Estatuts de l’Associació, el dia 12 de desembre de 2016 es celebrà en el domicili social de l’Associació  ─locals de l’Acadèmia Catòlica, carrer de Sant Joan núm. 20 de Sabadell─  i en el Saló de Juntes, l’Assemblea General Ordinària de l’any 2016 de  l’Associació Sabadell Memorial (ASM), sota la presidència de la Sra. Montserrat Barderi i Crusafont vicepresidenta primera de l’Associació, en absència per malaltia del President de l’Associació Sr. Manel Pagès i Panadès. La Sra. Vicepresidenta, abans d’iniciar l’Assemblea, va voler excusar l’assistència de la tresorera Sr. Elena Ardanuy per motius mèdics. Tot seguit donà la benvinguda als socis assistents i els agraí la seva presència a l’Assemblea Anual, que es desenvolupà segons l’ordre del dia, enviat per correu electrònic el dia 6 de desembre de 2016 a tots els associats, sota els següents punts:

1.- Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015.
El secretari Sr. Xavier Marcet va procedir a la lectura de l’acta de l’Assemblea General de l’any 2015. que fou aprovada per unanimitat.

2.- Tresoreria. Estat de comptes.
En absència de la tresorera Sra. Elena Ardanuy, el secretari va presentar l’estat de comptes de l’Associació fent tot seguit el següent

ANÀLISI:
L’exercici del 2016 presenta un increment dels ingressos bruts en concepte de quotes de socis però degut a devolucions i cobraments pendents, ha disminuït   l’ingrés net per quotes. La despesa pel lloguer del local s’ha augmentat el darrer any. Les despeses financeres s’han reduït degut al retorn per part del Banc Sabadell de les comissions de manteniment del compte. Tampoc s’han incrementat les despeses per invitacions a ponents, doncs aquest curs només s’ha fet dues conferències. Per tot això el romanent  s’ha incrementat respecte l’any anterior, però cal treballar per augmentar el nombre de socis i el cobrament de quotes pendents per intentar millorar el “cash flow” ja que, en condicions normals, no es podrà fer front a totes les despeses previstes.

3.- Moviment de socis.
El secretari informa que, pel que fa a les altes i baixes de socis durant l’any, s’han produït tres altes.

4.- Activitats.
Enguany s’han celebrat dins el curs 2015-2016 dues conferències en un nou format, aprovat en Junta, de debat-tertúlia. El primer dels debats es va celebrar el dia 21 d’abril i va anar a càrrec de l’historiador Sr. Jaume Benages i Pàmies, autor del llibre “Que no t’expliquin històries”  per tractar sobre “La corrupció informativa de l’Estat espanyol”  que fou presentat pel Sr.Manel Pagès i moderat pel també historiador de la nostra ciutat el Sr. Miquel Crusafont. El segon es va celebrar el dia 12 de maig per exposar i debatre sobre la situació del Cementiri de Sabadell. En absència per motius personals del responsable d’aquesta secció en la nostra Associació Sr. Lluis Marquès, fou el President Sr. Manel Pagès qui va exposar el problema de l’alt cost de les renovacions de concessions i dels serveis funeraris. Tot seguit es va obrir el debat que fou moderat pel secretari Sr. Xavier Marcet. En fer-se una àmplia difusió d’aquest acte per Internet i també a través de les xarxes socials, amb mails específics als mitjans de comunicació i partits polítics de la ciutat, l’assistència de públic fou nombrosa, amb notables intervencions per part dels assistents, molt interessats amb el tema.
Per els propers debats-tertúlia del curs 2016-2017, s’han portat a terme contactes amb ponents de prestigi per parlar, entre d’altres temes, sobre la internacionalització del procés d’independència, el disseny i pacificació del centre de Sabadell, l’economia catalana en el nou Estat, etc.

5.- Seccions.
Urbanisme: En la reunió de Junta del dia 17 d’octubre es va convidar l’exregidor d’Urbanisme, Sr. Marc Batlle, per parlar de la remodelació de la Plaça Major. El Sr. Batlle va fer una interessant exposició de les mancances i falles que, a parer seu, s’han detectat en la urbanització de la plaça, doncs els diversos projectes que s’han fet fins ara no incorporen una visió conjunta del traçat de la plaça i les servituds que l’estació dels FCG i la circulació dels vehicles, tant públics com privats, comporten en l’eix principal de la ciutat. Creu també que Sabadell ha perdut una oportunitat molt bona per fer un projecte integral de pacificació de tot el centre. Pel que fa al templet modernista, reiteradament reivindicat per la nostra Associació, la Junta establirà contactes amb l’arquitecte Pere Vidal, exregidor de cultura de l’ajuntament, per organitzar un debat-tertúliua sobre l’orientació  que s’hauria de donar al templet, en el sentit de debatre arran de la seva funcionalitat, be sigui com a monument modernista o per destinar-lo a espai de concerts, restauració o altres serveis. També es proposa fer una recollida de signatures per demanar la seva reconstrucció. La nostra Associació celebra el canvi de nom que el nou ajuntament ha fet del carrer Alfons XIII, donant-li el nom de carrer de la República, malgrat que per nosaltres hauria estat molt més adient posar-li el nom de carrer de la República Catalana.
Cementiri: S’han portat a terme, apart del debat-tertúliua abans esmentat, nombroses actuacions en el sentit de reclamar a l’ajuntament la reducció de l’IVA de les renovacions, que en l’actualitat és del 21 %, amb tramesa de vàries instàncies a l’ajuntament demanant aquesta reducció i també s’ha sol•licitat diverses vegades entrevistes amb els responsables tant de la concessionària com de l’ajuntament. Igualment s’han mantingut reunions amb la Federació d’Associacions de Veïns i amb regidors de l’oposició.
Museu Tèxtil: A la vista del poc interès demostrat tan per part de l’administració com per part de l’Associació de Tècnics Tèxtils, en endegar i tirar endavant el projecte del Museu Tèxtil, s’han reduït les activitats de la nostra Associació en aquesta secció a l’espera de noves informacions i propostes dels seus directes responsables.

6.- Col·laboracions amb altres entitats
Els contactes de la nostra Associació amb diverses entitats de la ciutat s’han anant produint al llarg de tot l’any, molt especialment  amb l’Acadèmia Catòlica

7.- Renovació de la Junta Directiva.
Com estableixen els Estatuts de la nostra Associació, aquest any no s’escau fer renovació total ni parcial de la Junta Directiva, per tant continuen en els seus càrrecs tots els membres de la mateixa.

8.- Torn obert de paraules i clausura de l’acte a càrrec del President
El Sr. Joaquim Clusa, en nom de tots els associats presents a l’Assemblea, va sol·licitar fer constar en acta la valoració molt positiva de la tasca que porta a terme la Junta Directiva i de manera molt especial el seu President el Sr. Manel Pagès.
Finalment la Vicepresidenta Sra. Montserrat Barderi va donar per acabada l’Assemblea, agraint novament als socis assistents  la seva presència i col·laboració.

Sabadell, 21 de desembre de 2016

Publicat per la Secretaria de les associacions ASM i UCS

31 de juliol 2016

Madrid sí que paga els traïdors: el cas de Sixena

El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII. Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI.

L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració. Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació.
Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller. El 1940, van ser dipositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.
El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment.
Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000.
Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones. Durant totes aquestes dècades, a Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.
Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art.
Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates.
Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol. Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires
Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.

Carles Camp
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya

12/07/2016

01 d’abril 2016

El negoci de la mort

Que morir-se és gratis no ho dubta ningú, i després de tot, és una cosa per la que tots hem passar com a única certesa que tenim en aquesta vida. La qüestió de tot això és sobre el negoci que gira al voltant d'això. Un negoci controlat per aquestes temudes funeràries que són l'última baula de la cadena de la vida. Tot això amb l'objectiu de "descansar en pau" però, atenció! descansar només durant 30 o 50 anys com a màxim, doncs el nínxol o la tomba es "compra" per un temps determinat. Depenent de les normatives, el que fas adquirir una concessió administrativa del terreny, un cop s'acaba t'avisen per si vols renovar. Si els familiars no es fan càrrec del cost, passes a una ossera comuna. Trista ironia. Aquestes darreres setmanes els sabadellencs afectats estan reben unes cartes del concessionari del servei funerari Torra, SA. a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió”. Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. La nostra associació Sabadell Memorial, ha volgut prendre cartes en aquest assumpte, en el sentit de pressionar l’ajuntament de Sabadell perquè aturi aquest procediment. En el nostre Blog podreu trobar la instància entrada al Registre, on s’exposen abastament les raons de la reclamació i demandes que adreça Sabadell Memorial al nostres dirigents municipals.

Instància a l’Ajuntament de Sabadell

Associació  Sabadell  Memorial  (ASM)   CIF G-63979793, amb registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005, legalitzada  amb el  nº 30.525 de la Generalitat de Catalunya. Amb domicili social a Sabadell  D.P. 08202   carrer de Sant Joan, 20. En el seu nom i com a legal representant de l’Associació Sabadell Memorial, en Manel Pagès i Panadès, amb DNI 38.944.940 Y.  
MANIFESTA:
Amb relació a l’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3.7, TAXA SOBRE SERVEIS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, el següent:
En aquets moments  els ciutadans de Sabadell estan sent pressionats amb una càrrega totalment injusta ,abusiva i econòmicament insuportable. Ens referim a l’Ordenança Fiscal núm.3.7 TAXA SOBRE SERVEIS FUNERARIS i en especial pel que fa referència a la RENOVACIÓ DE CONCESIÓ, Article 5é 5,4. Torra S.A.  està enviant cartes a tots els titulars que se’ls hi ha acabat la concessió funerària, “emplaçant-los  perquè en el període de 60 dies pugui sol·licitar, si ho estima pertinent, la renovació de la concessió. Transcorregut aquest termini de 60 dies, si no ha sol·licitat la renovació, es comunicarà a l’Ajuntament als efectes procedents. Entre aquests, la declaració de caducitat de la concessió i reversió de la sepultura a l’Ajuntament”.
Dit en paraules entenedores: s’amenaça als titulars d’expropiar-els-hi la sepultura i el que és més lamentable el seu contingut o sigui les despulles dels éssers estimats, si no paguen la renovació. Davant d’aquesta situació voldríem exposar les següents consideracions:
Segons diu l’Ordenança Fiscal 3.7. per la renovació d’un nínxol de 1ª fila s’han de pagar 785,30 € , d’un columnari 1.848,40 € i d’una tomba 626,55 €/m2, però com que ara ho gestiona un concessionari, el cost s’incrementa amb un 21%  d’IVA que ha de suportar el contribuent, perquè el pagament ha passat del Ajuntament a una empresa privada.  Per aquest motiu renovar un nínxol costa 950,21 €, un columnari 2.226,4 € i una tomba 758,12 €/m2. Una factura pagada per un contribuent a Torra S.A. per la renovació  d’una tomba de 7,32m2  és de 5.380€ IVA inclòs. La renovació d’un nínxol la fan automàticament per 30 anys i d’una tomba per 50.  Normalment les persones que han de fer la renovació, la majoria son pensionistes i aquestes quantitats son un abús totalment injust.  Molts no poden pagar aquestes quantitats i menys en aquestos temps i fer-ho per tants anys, si ho fan és perquè no volen abandonar els seus difunts, siguin pares, fills o germans i aquí l’Ajuntament està jugant amb els sentiments de les persones  i axó es injustificable.
El REGLAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SABADELL (Aprovat en sessió 13 Gener 2.009) en la SECCIÓ 1ª Article 26 i 27 diu textualment: “La concessió breu sobre nínxols es podrà concedir per un període mínim de 2 o de 5 anys, cadascuna de les prorrogues tindrà una durada no inferior a 1 any ni superior a 5 anys, amb una màxima durada de 10 anys.  La concessió prolongada es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 30 anys.  L’Article 31 diu. La concessió sobre sepultures monumentals i tombes es podrà atorgar per un termini MÀXIM de 50 anys”.
Llavors, ¿perquè un nínxol el fan renovar obligatòriament per 30 anys, quan és permès fer-ho per concessions inferiors?  Perquè una tomba es fa renovar obligatòriament per 50 anys, quan el reglament diu simplement per un màxim de 50 anys?.   Aplicant lo que diu el REGLAMENT, però renovant un nínxol només per una concessió breu de 10 anys ,costaria  316,7 € i una tomba per el mateix període de 10 anys 909,75 €  IVA inclòs , axó seria una carga més lleugera, justa i menys abusiva per el  contribuent. Continuem no estan d’acord amb el criteri que té aquest Ajuntament a l’hora de fer renovació del TITOL FUNERARI, però de moment és URGENT fer-ne una revisió.
Si fem la comparació, una casa normal de la Creu Alta de 138m2 habitables i 55m2 de pati paga 485€ d’IBI i 62,4€ per les deixalles, total 547,4 €/any. Un pis de 108  m2 al centre paga 670€ i 62€ respectivament, total 732€/any. La renovació de CONCESSIÓ  d’una tomba de 7,32 m2, val 5.380€ per ”50 anys” i amb una  taxa de 114 € té un cost real anual de 269€. Per tant el cost per m2 d’una casa a la Creu Alta té un cost de 3,9€ m2/any i al centre de 6,8€ m2/any i al Cementiri 30,27€m2/any. Es increïble però realment cert, REPOSAR en el Cementiri Municipal és gairebé 6 vegades més car que viure a la ciutat de Sabadell.
Respecte al cost de l’obra, cal tenir en compte que els panteons i tombes van a càrrec del ciutadà, el qual només disposa del terreny. Pel que fa als nínxols aquests van càrrec de l’Ajuntament el qual cobra per una concessió de 30 anys, tan si és nou com de recuperació, d’un nínxol de la 1ª fila: 785,30 € quan el cost real del nínxol és de 250 € . És evident que l’Ajuntament no hi perd res en l’operació, ans al contrari.
També voldríem saber que pensa fer aquest Ajuntament si un ciutadà no pot o no vol pagar aquesta renovació perquè creu que es injusta, ja que cada any  paga la taxa de manteniment que li correspon. Canviar el sistema actual es pura voluntat política, doncs  pràcticament es pagaria el mateix però fraccionat amb els anys. D’aquesta manera es facilitaria el seu pagament.
Pels motius exposats,
SOL·LICITA:
  1. Que aquest Ajuntament i de forma immediata, aturi aquest procés i permeti pagaments amb concessions de menys anys a tot aquell que ho demani o en tingui necessitat.
  2. Que s’aturin les amenaces d’expropiació i llurs execucions.
  3. Que s’elimini el 21% d’IVA. Si no hi ha cap més possibilitat, que la gestió dels serveis funeraris retornin a l’Ajuntament.
  4. Que s’equiparin els costos de les sepultures, manteniment, renovacions o compra als preus dels habitatges.
  5. Que la concessió del nínxols nous, s’ajusti al cost real de l’obra i el valor d’amortització del terreny. Amb més motiu els de segona mà o recuperats.
  6. Que l’Ajuntament deixi de percebre el cànon que cobra a la concessionària segons la seva facturació, ja que en definitiva ho acaben pagant els ciutadans.
  7. Que no es faci negoci amb el cementiri perquè és injust, il·legal i il·legítim.
  8. Que es prenguin les mesures necessàries per donar satisfacció a les reivindicacions exposades, que són populars i més que justificades.
Sabadell a 31 de març de 2016
Signat, Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial                                        

29 de gener 2016

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2014-2015

ELS JARDINETS L'ANY 1925
Aquesta entitat, seguint el seus objectius fundacionals ha realitzat durant el curs 2014-2015 les reunions mensuals per tractar els temes de ciutat i de país, i un seguit d’activitats i d’altres actuacions que es relacionen tot seguit.

El dijous 16-10-2014, a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell es va celebrar una conferència que amb el títol: “Reflexions jurídiques entorn al 9N” va anar a càrrec de Dolors Feliu i Torrent, llicenciada en Dret (UB), advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional i que va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006).

El mes de desembre de 2014 i a la Sala de Juntes de l’Acadèmia Catòlica, es va fer com cada any l’Assemblea General Ordinària de socis, on s’aprovaren els comptes i s’informà de les activitats dutes a terme durant el curs.

La secció d’urbanisme, ha portat a terme un estudi de la remodelació del Passeig de la Plaça Major i efectuat un debat sobre l’actuació de l’ajuntament en aquest espai urbà i fer una proposta als responsables per estudiar la instal·lació del templet modernista que hi havia a la Plaça del Doctor Robert i que es pot reconstruir amb els plànols existents a l’ajuntament.

Els responsables del tema del cementiri, en els contactes mantinguts amb l’ajuntament i el concessionari del servei, han pogut constatar que el marge d’actuació de la nostra Associació en els possibles litigis entre els ciutadans i l’administració municipal, és cada vegada més limitat. Per tant s’ha decidit potenciar altres actuacions, sense deixar de banda del tot les reclamacions que es puguin fer en aquest terreny.

Pel que fa al Museu Tèxtil, la nostra Associació ha esperonat i donat suport a la creació de l’entitat “Associació de Tècnics Tèxtils de Sabadell”, formada pels teòrics que van ordenar i exposar el mostrari de teixits i que enguany s’ha constituït i legalitzat formalment, amb la seva seu social al Vapor Pissit.
L’activitat de la Unió Catalanista de Sabadell, entitat integrada dins de la nostra Associació, s’han concretat en l’enviament d’informació catalanista per mitjà del correu electrònic a les persones integrades en els nostre fitxers informàtics i en la difusió dins de les xarxes socials dels plantejaments d’aquesta entitat.

Durant l’any s’ha incrementat, en la mesura de les nostres possibilitats, la col·laboració de la nostra Associació amb l’Assemblea Nacional Catalana, assistint a les reunions on se’ns ha convocat i als actes relacionats amb aquesta entitat. Hem continuant també els contactes i les relacions amb d’altres entitats com Òmnium Cultural, Associació de Tècnics Tèxtils i l’Acadèmia Catòlica.

26 de novembre 2015

Assemblea General Ordinària 2015

Assemblea General Ordinària 2015

Benvolgut consoci:

D’acord amb els Estatuts de l’Associació, la Junta Directiva en Sessió Ordinària celebrada el passat 16 de novembre d’enguany, va aprovar la convocatòria de l'assemblea GENERAL ORDINÀRIA, de l’Associació Sabadell Memorial, pel dilluns 14 de desembre de 2015, a les 7 del vespre en convocatòria única, en el domicili social de l'associació, radicat en els locals de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell, carrer de Sant Joan, 20 de Sabadell,  segons l'Ordre del dia que fou enviat a tot els socis per correu electrònic el dia 24 de novembre de 2015. D'acord amb els Estatuts, aquesta Assemblea es reuneix com a mínim una vegada l'any. És important que tots els socis que pugueu hi assistiu.

Associació Sabadell Memorial

Registre nº 30.525 de la Generalitat CIF G63979793.
Registre de l’Ajuntament de Sabadell nº 667 del 10-10-2005

22 de novembre 2015

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

El divendres passat 13 de novembre els trets van interrompre el brogit nocturn de París. Estat Islàmic sacsejava, amb set atemptats simultanis, el tarannà serè i les nits despreocupades de la capital francesa. En Manel Pagès, president de la nostra entitat Associació Sabadell Memorial, ha volgut deixar passar un dies per fer una reflexió serena i profunda sobre els fets que, a parer seu, han pogut estar a l’origen dels atacs parisencs. L’article que podeu llegir al nostre Bloc, analitza la cimera de les Açores on es varen reunir Bush, Blair, Aznar i Durão Barroso, i considera que aquell esdeveniment fou l’inici de l’escalada dels atacs dels jihadistes que, des d’aquelles dates fins avui, han multiplicat el número d’atemptats amb un esfereïdor resultat de milers de víctimes mortals.

Els quatre criminals de l'Apocalipsis

Els quatre genets es van reunir a les Açores i sense preveure ni tan sols imaginar-ne les conseqüències, van obrir la Caixa de Pandora.

El quatre criminals per satisfer les seves apetències i en la obnubilació que l'envaïment provoca, van invocar el monstre de la guerra. I la bèstia els hi va concedir la gràcia de poder satisfer la seva cobejança inconfessable. Van aconseguir els seus espuris propòsits per tal d’alimentar la seva cobdícia insaciable. Incapaços de preveure les terribles seqüeles de les seves maquinacions, van materialitzar els seus designis envaint i destruint tot el que van considerar oportú. Van engegar la dinàmica diabòlica de la guerra i la bèstia es va revoltar furiosa contra tots nosaltres. Sense pietat, ni aturador, el terror s’ha escampat absolutament descontrolat, per tot el planeta.

Amb la irresponsabilitat que la impunitat atorga als arrogants, ajuntat amb l'atreviment dels ignorants, el quartet de les Açores va exhibir impúdicament als ulls de la humanitat sencera, la seva aliança ignominiosa. Tots quatre es van retratar, cofois i satisfets d'haver aconseguit els seus propòsits. Ignorant que havien sembrat la llavor de l'odi i la venjança per tota la terra. Amb aquesta estúpida escena, certificaven la seva responsabilitat directe amb tots els actes vandàlics i criminals que la seva insensatesa va desfermar.

Per justificar la seva aventura militar, van utilitzar sense complexos ni vergonya la mentida i l'engany. Van inventar i propagar la informació de que a l’Iraq existien grans arsenals d’armes de destrucció massiva. Sense cap mena de prova i amb molta imaginació, els serveis secrets americans van certificar la seva existència i el gran perill que significaven per la humanitat. Tot era fals. Tampoc van fer cap cas dels informes que denunciaven la inexistència dels artefactes destructius i les conseqüències que aquest error originaria. L’Albert Camus ja ens va deixar dit que “Anomenar malament les coses afegeix més dolor a les desgràcies”.

Tot plegat per amagar les seves veritables intencions. La invasió del país i l’apropiació de les seves riqueses. Van ignorar les grans manifestacions fetes arreu del món en contra de la guerra. També van menystenir les veus assenyades que els advertien de la injustícia que anaven a cometre i el sofriment que generaria la seva irresponsabilitat. Van actuar barroerament en nom d'una democràcia de conveniència. Van prescindir de tot i de tothom i no van tenir cap mirament per la població afectada.

Despertada la bèstia, aquesta ha seguit imparable el seu camí de destrucció i maldat. No s’han salvat ni la gent ni la cultura. Els més afectats i coneguts, Síria, Afganistan, Líbia, Egipte, Iemen i molts d’altres. També Europa. No ens enganyem, la sang dels innocents no apaivagarà la fera. Al contrari l’esperonarà. No oblidem que la guerra és germana bessona del terrorisme.

La primera condició per acabar amb tanta desgràcia i sofriment, és conèixer les causes i els culpables. Els quatre genets de les Açores són força coneguts. Bush, Blair, Aznar i Barroso.

Una segona condició és deixar d’alimentar la bèstia. Si no eliminem les fonts de subministrament tan espiritual com material el mal continuarà viu i fent la seva feina.

Una tercera condició és deixar de fer l’hipòcrita i enganyar. En comptes de defensar els propis interessos econòmics, militars, ideològics i estratègics, s’ha de lluitar atacant al veritable enemic. I no anar en contra dels que s’enfronten a l’Estat Islàmic.

Una vegada les condicions anteriors s’hagin complert, estarem en condicions d’acabar amb la guerra i el terror. Però sempre han de ser els interessats amb la seva pròpia política militar, social, econòmica i religiosa els que ho han de gestionar. I tenint present la història recent dels països on es va destapar la Caixa de Pandora no cometre una vegada més l’error de voler imposar la democràcia occidental com un remei universal. Els talismans no existeixen. Cada País ha d’estructurar-se d’acord amb els seus valors específics i la seva cultura. El que per nosaltres és una solució, per altres pot ser una desgràcia.

No sé si és possible contenir l'avenç del mal o acabar amb els conflictes i el terrorisme. El que veig difícil de moment, és tornar a ficar dins la Caixa de Pandora tot el mal escampat. Espero que tard o d’hora s’aconseguirà. I la bèstia restarà adormida a l'espera que un altre insensat, un Franco, un Hitler o un Napoleó la desperti.

Associació Sabadell Memorial
Manel Pagès i Panadès
President

Sabadell, 18 de novembre del 2015